La gran encallada

Aquest és un llibre amb un bon principi i un bon protagonista: Leo és un xiquet de deu anys al qual agrada recórrer la seua ciutat en tramvia; els dies de vacances, que pot pujar-hi gratis, agafa una línia i baixa a l’última parada; durant el trajecte observa l’entorn i els individus que pugen i baixen. És evident que David Nel·lo, amb més de quinze llibres publicats —alguns premiats amb guardons com El Vaixell de Vapor, l’Enric Valor o Columna Jove—, té ofici, però diria que, aquest cop, un plantejament massa ambiciós desvirtua la narració, que branda, sense quallar, entre la ciència ficció i la fantasia. Es tracta que la terra s’ha encallat i la solució la té el jove Leo, perquè ha rebut una carta d’un marcià on li explica què s’ha de fer per tornar-la a posar en òrbita. Hi ha elements bons, com el primer capítol, alguns personatges —el protagonista i els seus germans— o les paròdies dels diaris gratuïts i esportius. Però la trama és inversemblant i, malgrat que l’om-nisciència del narrador vol resoldre-ho tot, costa d’em-passar-se la història.