La guardiana

El divorci dels pares duu l’Elisabet a una ciutat nova, a una casa nova i a un institut nou on no encaixa. Pateix maltractament per part d’algú que considerava una amiga, i els seus resultats acadèmics se’n ressenten. La mare li ho retreu, per l’esforç econòmic que significa haver de pagar un centre privat. Una topada, fortuïta o potser orquestrada, canviarà substancialment la seva vida i la farà entrar en una dimensió màgica, no apta per als sentits ni les capacitats del comú dels mortals.

Aquest és el punt de partida d’aquesta novel·la fantàstica. Malauradament, hi ha punts de l’argument que en fan trontollar l’interès, com ara el professor encantador que acull al departament una alumna colpida pel desengany sense comunicar l’absència a coordinació. Poques pàgines més endavant, la protagonista fuig de casa i pateix una agressió sexual per part d’un ésser sobrenatural, cosa que opera el canvi definitiu i definitori en la noia. L’el·lipsi narrativa ens n’estalvia els detalls.

Sobten, a més, la falta de cura lingüística (lèxic: «escoltar» per «sentir»; ortografia: p. 19, 32; repeticions lèxiques: p. 38; errors tipogràfics: p. 33), la sintaxi feixuga d’algunes frases (p. 32 i 35), així com algunes incoherències temàtiques (p. 28 i 29), detalls que malauradament desmereixen la imaginació desplegada i sobretot la feina feta.