La guerra oblidada.

Destacada novel·la, si tenim en compte que és la primera obra de l’autor. Cal remarcar-hi: la bona construcció de la trama, tot i que la divisió en capítols breus m’ha afeixugat una mica la lectura; la gràcia i l’humor constants; el moviment dels personatges, entre els quals sobresurt la Tuies, una creació suggeridora que omple cada una de les escenes per on es mou.
Interessants les històries dins la història, sobretot la de l’avi Ramon, emotiva i tendra. Però m’hauria agradat que fos més explotada la història d’amor dels protagonistes. Al final, sorprèn la força i els lligams existents entre ambdós. I, parlant del final, cal comentar-ne l’enorme duresa, també inesperada, atesa la presència constant de l’humor i del to caricaturesc d’alguns personatges. Malgrat aquest to, l’autor no escatima algun crit contundent contra la guerra.
Una novel·la interessant, situada en l’època de l’última guerra carlina, ben escrita, sense concessions al lector jove, amb bon repartiment de personatges i un bon treball en la descripció d’ambients i escenes de gran intriga i emoció. Felicitats!