La guineueta perduda

Una petita guineu està sola, sense la seva mare, té por i se sent abandonada. Una guineu adulta, que fa ben poc ha tingut tres cadellets, se la troba, dubta, no sap què fer, però la guineueta plora de por i de gana. Aleshores la guineu, davant dels dubtes, decideix tranquil·litzar-la i protegir-la. Immediatament neix l’instint de protecció i d’amor per aquesta criatura desvalguda. La protegeix davant el gos caçador, la defensa del teixó, la presenta davant dels seus cadellets i li mostra confiança. Davant una veïna s’adona de l’amor incondicional que sent, ja no només envers els seus tres cadellets, sinó per tots quatre alhora, i així la felicitat és dolçament trobada i viscuda. La guineu ha escoltat els seus propis sentiments.
Es tracta d’un conte editat per primer cop a Alemanya el 1982, i trobo que és d’agrair que s’hagi traduït ara, trenta-dos anys més tard, perquè val la pena no perdre de vista la qualitat d’un text i d’unes il·lustracions que ja podem qualificar de clàssics.
Irene Tortós-Sala Brugué. Llibreria l’Altell (Banyoles)