La Ilíada

Reduir els quinze mil versos que té el poema La Ilíada a unes cent cinquanta pàgines en prosa no ha de ser tasca fàcil, tant més quan aquesta adaptació va adreçada a un públic jove no gaire expert ni en història ni en  mitologia clàssica. Tanmateix, i més val que ho diguem d’entrada, la versió que n’ha fet Pau Sabaté és esplèndida en tots els aspectes! No tan sols el text flueix amb una naturalitat envejable, sinó que, per torna, el lector acaba familiaritzant-se i reconeixent el qui és qui d’aquesta història tan envitricollada, tant si es tracta de divinitats com d’herois, i comprenent per què fan el que fan, per què lluiten tan aferrissadament i per què ploren com ploren.

El llibre està seqüenciat en capítols breus, i no ens ha deixat de cridar l’atenció la traça que demostra l’adaptador en el darrer paràgraf de cada capítol, que és no tan sols cloenda d’allò que s’ha exposat sinó també esquer per capbussar-se de ple en el capítol següent. De totes les adaptacions que hem llegit d’aquesta obra clàssica entre les clàssiques (cal confessar que tampoc han estat gaires i que mai ens hem atrevit a llegir la traducció integra de l’original) aquesta és, sens dubte, la millor.

I si bé el text esdevé, gràcies a Sabaté, d’allò més actual, les il·lustracions d’Arnal Ballester en són el precís i preciós contrapès documental, que remet els lectors a l’època i l’art ceràmic i pictòric de la Grècia més clàssica, en làmines de doble plana, de tons ocres, negres, blancs i algun blau escadusser, amb tots els personatges mostrant el reputat perfil grec. I, si un s’hi entreté, no és estrany reconèixer o retrobar-hi la reproducció d’algun dels motius dels vasos i àmfores d’aquella època. Un llibre que s’hauria de fer un lloc en totes les biblioteques públiques, escolars o privades.

NarrativaLlibres que experimenten amb el textLlibres que experimenten amb el marc narratiu (temps i espai)