La joia interior

Al mes de novembre, Lumen presentava La joia interior, el darrer títol d’Anna Llenas. L’àlbum, que segons la mateixa editorial està destinat als lectors més grans, es destaca a la sinopsi com una obra per connectar amb l’essència interior, amb l’autoestima i amb els valors perduts al llarg dels anys, conseqüència dels cops i les dificultats a què la vida ens enfronta.

Així, al recer de nou dels sentiments, la il·lustradora desgrana pàgina rere pàgina tot un seguit de reflexions al voltant d’aquesta qüestió embolcallades per la seva plàstica particular de personatges naïfs, collages i colors vius, amb un estil més proper a l’univers dels infants tot i el lector adult a qui sembla que es dirigeix, que en aquesta ocasió sorprèn amb la presència d’una barroca tinta daurada justificada pel títol i per la conclusió final.

Certament, el propòsit terapèutic d’aquest text s’ajusta més al dels llibres de superació emocional que a qualsevol altra narració literària. Aquesta és la intenció, de fet, ja que no hi ha cap protagonista concret ni cap fil argumental més enllà de les píndoles textuals sobre aquest tresor interior que, com s’explica, per circumstàncies vitals diferents, de vegades perdem, oblidem, amaguem, abandonem o, fins i tot, regalem.

Es tracta, en definitiva, d’una successió de situacions construïdes visualment a partir d’imatges aïllades i sense cap connexió narrativa que no busquen amplificar el text, sinó acompanyar-lo i ornamentar-lo, tot un seguit de característiques que, juntament amb el seu tarannà curatiu, no acaben de convèncer ni des del punt literari ni tampoc des de l’estètic.