La llegenda de les Quatre barres

Tot i que el conjunt destil·la certa fredor, ens trobem amb un text correcte, l’objectiu del qual és difondre la llegenda de les quatre barres que va donar origen a la bandera catalana.
El relat és expositiu, prou clar, i s’hi percep la voluntat de l’autora d’aproximar-se als infants, tot i que sovint aquesta intenció té quelcom d’artificiós. L’autora es manté en un to neutre, diríem que acadèmic, sense fer concessions ni a l’humor ni al lirisme. Potser, en aquest sentit, es troba a faltar alguna pinzellada poètica, que estaria en consonància amb aquest tipus de narració en què realitat i imaginació confonen els seus perímetres.
Les il·lustracions, amb tractament digital i amb gam-ma cromàtica continguda, mostren la capacitat expressiva de l’artista. El llenguatge d’Ochagavia, pròxim a l’art urbà, és contundent, característica que en aquest cas subratlla el distanciament relat-lector que el text ja havia obert. Així mateix, en la interessant obra i trajectòria de l’artista sorprèn l’explícita fidelitat al text.