La llentia viatgera

Tendre i suggeridor és aquest títol de Vicenç Pagès en què un avi relata a la néta el conte de la llentia viatgera, petita llavor que s’avorreix sobiranament en l’hort on ha nascut. Per tal que la llentia trobe el seu lloc al món, una síndria sàvia li proposa de viatjar amb el vent: «podràs decidir quan marxes, però no sabràs mai on et dirigeixes». La llentia accepta el repte i recorre el desert, la selva, Nova York, Austràlia, la Lluna, la Bretanya francesa, el pol Sud… però també l’illa de Mai Més –on s’enganxa a la ploma del barret de Peter Pan–, Lil·liput, el País de les Meravelles… fins que, cansada de canvis i ensurts, cau a l’hort d’on prové i aprèn a valorar-ne la monotonia. Aquesta barreja d’elements, que podria haver resultat un pastitx inconsistent, és una història poètica que se sustenta en un llenguatge poderós, allunyat de l’infantilisme afectat d’algunes propostes per a primers lectors. Les il·lustracions, convincents quan representen l’avi i la xiqueta, se tornen més tòpiques en algunes ocasions, com en les escenes de la sirena i Peter Pan. Pensem que, atesa la força del text, hauria pagat la pena un format més gran i unes imatges més originals i agosarades.