La màquina de pessigolles

Premi de Conte Infantil Sant Joan de Déu 2013
La qualitat de la trajectòria del premi de conte infantil Sant Joan de Déu s’està revelant molt irregular en les darreres convocatòries. La darrera obra premiada decep, un cop més, les expectatives, sobretot pel que fa al text, d’una autora d’èxit com és Elisenda Queralt. L’il·lustrador, Roger Olmos, fa el que pot i més per presentar dinàmicament un relat que no passa de ser un exercici de redacció basat en les locucions i frases fetes derivades del mot «mà», tal com se’n proposen molts de semblants als llibres de text de primària. Aquesta minsa i simplista base textual dificulta enormement la seqüenciació de les pàgines, el marc espacial o temporal de cada seqüència, els plans, la creació dels personatges (on Olmos es mostra més competent), i, principalment, el tempo o cadència d’un relat excessivament allargassat i mancat de ritme per poder assolir la categoria ja no d’àlbum, sinó senzillament de conte ben estructurat i digne de ser il·lustrat. I, com a resultat final, l’obra cau, literalment, de les mans.
Ens trobem, doncs, davant d’una disjuntiva sobre la qual voldríem una reflexió profunda. Si aquest és el millor text dels cent set originals que es van presentar al premi, alguna cosa falla: o bé dins la pràctica professional dels escriptors en llengua catalana, o bé dins les capacitats analítiques d’un jurat que, d’altra banda, mereix tota la nostra confiança i respecte. O potser es tracta de revisar les bases del premi? Perquè així, confonent exercici de llengua amb conte literari, no anem bé. I els joves lectors no mereixen que se’ls doni gat per llebre.