La meva diable porta xanques

Abacus ha entrat en el món editorial amb dues no-vel·les juvenils: Gen, d’Andreu Martín, i La meva diable porta xanques, d’Anna Tortajada, per a la franja de 14-16 anys. De Tortajada en sabem força coses perquè tingué una presència important en els mitjans arran del seu viatge a Afganistan i la novel·la que en va escriure, i perquè ja té una sèrie de títols que l’acrediten com a autora per a infants i joves, entre els quals val la pena destacar L’esparver, un llibre amb magnífics moments de tensió narrativa i sensibilitat.
La meva diable porta xanques és la història de tres amigues, entre dues de les quals s’estableix una relació amorosa. Tot plegat en un context de festa major i colla de diables. La història està articulada sobre el procés que segueix aquesta relació: negació en principi de l’atracció mútua, reconeixement posterior, descoberta i acceptació de l’homosexualitat, por de les reaccions de l’entorn, reacció de l’entorn, perspectiva de futur…
La història està al servei del tema, és un llibre que tracta «de», com altres llibres en què el tema passa per sobre de la història. No es pot negar l’ofici de la narradora però l’obra pateix de la servitud de voler tractar, per sobre de la història, l’homosexualitat femenina.