La muntanya de llibres més alta del món

Les excel·lents aquarel·les de Rocio Bonilla converteixen aquesta nova publicació d’Animallibres en un àlbum que incita enormement a ser mirat i remirat, més enllà –o potser més ençà– de la idea que sustenta el text, i que, un cop més, presenta un infant protagonista, l’Enric, que descobreix la màgia de la lectura: en aquest cas, insistint en el poder d’aquesta per fer volar la imaginació.

No manquen títols, d’autor nostrat o foraster, que lloen els llibres i la lectura, fent-ho de manera hiperbòlica (p. ex.: L’endrapallibres) o mostrant-ne la immensa gamma de possibilitats (p. ex.: Si jo fos un llibre). I no deixa de resultar curiosa aquesta benintencionada i lloable insistència per part d’aquells professionals que malden per viure d’aquest producte, sobretot ara que la crisi i les pantalles semblen oblidar-ne la importància.
El llibre de Bonilla, també d’enfocament hiperbòlic, té tanmateix prou gràcia per formar part de la llista d’aquesta pila –no pas muntanya!– de llibres que exalcen el llibre. Hi destacaríem les imatges amb citacions intertextuals (o intericòniques?), com la que dóna peu a la portada.