La pedra encantada.

Quan l’univers fantàstic està deteriorant-se a causa de l’encanteri d’un bruixot dolent, uns joves el travessen i comencen un recor-regut en busca de la pedra encantada, imprescindible per trencar la màgia que posa en perill la fantasia. Durant el viatge, els xiquets viuran un seguit d’a-ventures fins a l’esperat final feliç. Però en aquest llibre o falten pàgines o sobren anècdotes i personatges: es troben a faltar moments de transició, de preparació del clímax, per no tenir la impressió de llegir una acumulació de fets. I també per no crear individus tòpics de bondat i maldat: «Tim era un noi molt alegre i simpàtic, igual que la Carleta», no hauria estat millor suggerir les personalitats a través de gestos, diàlegs i accions? Per contra, seria injust no mencionar l’originalitat d’algun ésser extraordinari, com la senyora Mo. A favor s’hi troba la tendresa amb què es parla dels animals i se’ls tracta, la invitació al control del consumisme i de l’acumulació d’objectes inútils, i a la tolerància amb els diferents.
Un dibuix senzill, figuratiu i realista il·lustra sense pretensions cada capítol.