La pregunta

Aquesta novel·la, premi Ciutat de Badalona de narrativa juvenil 2021, té una arrencada suggeridora. En Pol, tot i ser amb prou feines un estudiant de Secundària, és un influencer prou consolidat, i com a tal viu preocupat per un món superficial on les aparences, tal com dicten els cànons del món digital, són el més important. La seva vida experimenta un doble tomb quan el seu avi mor i ell difon els sentiments que li genera aquesta pèrdua en un directe a Instagram. És aleshores que es formula una pregunta, la Pregunta amb majúscula del títol, que té a veure amb la transcendència. Aquest fet serveix com a pretext per fer un recorregut apressat (és el signe del temps actual), potser epidèrmic, a través de com s’interpreta la transcendència en les diverses creences (o la simple absència d’elles).

Aclarim ara, sense por d’avançar esdeveniments (defugim l’anglicisme spoiler), que no hi ha resposta, i no és sols perquè el recorregut de la novel·la, tal vegada determinat per les bases del premi obtingut, no deixa marge per desenvolupar-la com es mereixeria. La resposta és que cal continuar formulant-se preguntes. El personatge protagonista no ens sembla prou acabat de desenvolupar, i això no deixa de ser tremendament coherent: els adolescents tampoc no ho estan, per definició. En Pol aspira a madurar, a còpia d’entomar la vida tal com raja, preguntant aquí i allà a gent de diverses procedències i edats, i alhora es permet, per què no, fumar-se uns porrets amb uns col·legues que en el fons no ho són tant. Aquesta contradicció no ha de provocar que ens esquincem les vestidures a aquestes altures, sinó que el fa més humà, com és humà fer-se preguntes tothora.