La princesa, els llibres i el drac. La llegenda de Sant Jordi

Anna Manso ens presenta una nova versió de la llegenda de Sant Jordi, en la qual capgira alguns dels elements habituals i enriqueix el contingut per justificar, entre altres coses, la celebració del dia de la rosa, però també del llibre. Donada la trajectòria i el tarannà professional d’ambdues autores –Anna Manso i Liliana Fortuny– i vista la coberta del llibre, esperava una versió més poca-solta i esbojarrada, a l’estil de la literatura anglesa. Però ben aviat m’he adonat que, en aquest cas, per aquí no anava la història.

La princesa, els llibres i el drac és un conte on tots els ingredients estan molt ben travats, i alhora és tan políticament correcte que aconsegueix acontentar tots els protagonistes: des de l’àvia que explica la història als seus nets amb la intenció de captivar-los fins als protagonistes de la llegenda explicada…, i també molts lectors que ja els està bé la llegenda tradicional. La diferència amb la història de tota la vida és que el pes principal recau en la princesa, filla d’un rei mandrós que no governa. Ella en pren les regnes, i amb l’ajuda del seu hàbit lector i dels seus llibres intenta ser justa amb la gent i ser valenta en la lluita contra el drac. És una princesa que s’allunya dels estereotips: baixeta, rabassuda, tossuda, instruïda, treballadora i constant. Sant Jordi hi apareix d’esquitllada fent la seva feina, amb un to bonhomiós i comprensiu.

Una versió de la llegenda ben cohesionada que, tot capgirant subtilment la història que tots coneixem, destaca pel canvi de rols, per l’actitud de la princesa i per la importància del llibre i de la cultura. La il·lustració sap exagerar i treure punta als canvis, i sobretot, al caràcter dels personatges.