La rateta que escombrava l’escaleta.

S’anuncia com «Una col·lecció per mirar, escoltar i començar a llegir» i el producte ofert hi respon: una història coneguda, ben seqüenciada, amb il·lustracions clares i una frase senzilla a cada seqüència. Al final, el text complet al costat de les vinyetes presentades anteriorment.
Les il·lustracions usen la tècnica del collage, amb una gamma de colors poc cridaners però que resulten agradables. Només un «però»: la rondalla no acaba com és tradicional, sinó que l’autora —potser a la recerca d’allò políticament correcte?— crea un final feliç i solidari en el qual la rateta fuig cridant auxili i és salvada pels antics pretendents rebutjats, convertits en «amics i salvadors». Ella, educada, els demana perdó —perdó, de què?— i els ho agraeix.
Canviar els finals de les rondalles per endolcir-les —pràctica habitual en els llibres infantils d’avui— no ens sembla la millor opció. Per què no deixar-lo tal com és i parlar-ne? —tots sabem que els gats es mengen les rates i desgraciat el dia que deixin de fer-ho! Si el llibre es presenta com una eina per a adults, el final tradicional pot ser un tema de conversa interessant que no cal amagar als nostres infants.