La Tània i el telescopi

Reprenent els protagonistes de La Tània i totes les tortugues, Muriel Villanueva planteja en aquesta nova entrega una altra trama quotidiana que vol apropar els més joves a l’observació astronòmica.

Ens situa al 22 d’abril, quan la Tània i el seu pare, l’Òscar, viatgen amb tren fins a una petita localitat, lluny del brogit de la gran ciutat, per veure una pluja d’estels, els lírids, amb la tieta Rosó i uns amics d’aquesta.

Villanueva segueix la mateixa línia informativa que a l’obra anterior, que porta a reflexionar sobre temes relacionats amb la natura i la interacció dels més petits amb aquesta. La Tània aprèn què és la contaminació lumínica, en què consisteix una pluja d’estels i com sentir-se més a prop dels astres mirant a través del telescopi. No obstant això, en aquest cas l’objectiu d’instruir el lector es fa massa visible a causa d’una veu narrativa menys convincent, que perd naturalitat a mesura que avança, com si l’autora oblidés que parla des de la focalització d’una nena que descobreix la immensitat del seu entorn.

L’univers s’obre davant la Tània com una manta estrellada. Els misteris i els interrogants més curiosos es poden amagar en la foscor, però, en canvi, la narració només apunta a una direcció: enllaça un reguitzell de respostes pautades, quan et podria extasiar, com si la pols d’un estel fugaç et passés entre els dits.

Tot i això, l’emoció i la creativitat són presents en la contribució artística de la il·lustradora Ona Caussa, que aporta una dimensió més connotativa al relat, un pla visual a partir del qual es poden crear altres lectures.