La vaca sàvia i altres contes en vers

S’agraeix la presència de la poesia en la nostra literatura per als més menuts. Sobretot si es tracta, com en aquest cas, d’històries amenes i divertides, que s’encabeixen en estructures poètiques senzilles ben rimades i ritmades —tot i que en alguna ocasió s’hi forcin estructures sintàctiques que fan que alguns versos quedin un pèl artificials—. Els animals personificats, protagonistes dels contes en vers, retraten prototipus d’humans actuals que tenim ben a prop: la vaca sagrada, l’estressada ovella que voldria multiplicar-se, l’ànec mediàtic amb ambicions orwellianes, el gat napoleònic, el lloro retoricosofista… Gairebé totes les faules d’aquest recull es defineixen per l’ús agut i precís que fan del vocabulari i de l’enginy, especialment pel que fa a les associacions d’idees i els paral·lelismes home-animal que s’hi estableixen i que demostren la proximitat que existeix, irremeiablement, entre els dos espècimens.