La vaga

Eduarda Lima, arquitecta de formació, il·lustradora, dissenyadora i animadora, va debutar com a autora d’àlbums amb La vaga. El punt fort d’aquest llibre és l’original manera de cridar l’atenció sobre l’apressant problema de la contaminació del planeta per l’acció humana. Els éssers que menys poder de decisió tenen a la nostra societat són precisament els protagonistes de la història. D’aquesta manera, l’autora no victimitza la natura, sinó que són els animals i els infants els qui es rebel·len contra les dinàmiques tòxiques dels adults. L’obra propicia el debat sobre la matèria sense oferir una solució, però ens obre el camí cap a la reflexió.

L’estètica de les imatges recorda la tècnica de la risografia, per la combinació de tres úniques tintes que se superposen per capes amb una certa irregularitat, tot i que es tracti d’il·lustració digital d’imatges sintètiques. La gamma cromàtica reduïda i viva contrasta amb els textos breus i descriptius per tractar un tema tan greu. Trobem composicions impactants a doble pàgina amb varietat d’enquadraments i perspectives, els personatges es mostren sempre seriosos i alguns trenquen la quarta paret per mirar-nos. Ens han enxampat, no podem fer veure que no passa res.  

Seria recomanable observar amb atenció els detalls silenciosos, com les pantalles buides dels visitants del zoo, el bosc talat on els llops ja no udolen o els gràfics dels mitjans de comunicació. També inquieten imatges com la del fons marí i la doble pàgina totalment en blanc.

La coberta i la contracoberta conformen una única imatge potent que resumeix l’interior perfectament. Tots els animals i una nena (en representació dels infants del món) ens donen l’esquena com a protesta, units i reunits per un mateix propòsit. Un felí gira el cap i ens mira, no sabem si per jutjar-nos o per fer-nos còmplices. Debat obert!