Crítiques
La vida a mitges
El títol adquireix ple sentit quan la protagonista, la Cris, va a trobar el seu xicot, que viu a Itàlia, i un ictus li canvia els plans i sembra el dubte sobre el que creia que havia estat la seva vida fins aleshores. Pretesament el pare de la noia va morir per un accident cardiovascular, i això va condicionar la seva trajectòria i sobretot la de la mare, que no aixeca el cap. Quan la noia inicia la recuperació, primerament ajudada per en Paolo, comença a estirar un fil i només troba incongruències i silencis. Potser el passat llunyà, viscut al camp, no va ser tan idíl·lic com els records pretenen. La retrobada amb els amics d’aleshores, negligida per no se sap ben bé quina raó, propiciarà descobriments que faran trontollar les vides de tothom.
La història, narrada en primera persona, aborda la discapacitat sobrevinguda durant la joventut, la recerca de la veritat i també la necessitat imperiosa de la resiliència per dur a terme la vida que volem.
Els personatges apareixen ben delineats, els diàlegs i les interaccions són versemblants, tot i que l’evolució sentimental d’en Paolo ens sembla una mica precipitada. Vegeu també la crítica que vam fer en el seu dia d’un altre llibre de la mateixa autora, Secrets.
Escriptor/a: Francesca Rodríguez
Il·lustració: Melania Badosa
Editorial: Vicens Vives
Pàgines: 208
Any: 2025
ISBN: 9788410961869
Edat: A partir de 15 anys
Excel·lent
Bo
Correcte
Fluix
