La vida fantàstica: Lliçons de vida d’un nen amb somnis

La vida fantàstica de Dídac Bautista Torguet és un exemplar que no es pot analitzar com una obra literària. Es tracta del testimoni sentit i valuós d’un noi de dotze anys que, des dels tres, lluita contra la leucèmia, i com a tal té tota la seva vàlua.

Per sobre de tot, cal destacar que no és un testimoni escrit a raig, sinó que mostra un estil acurat, i amb una estructura clara i polida, amb capítols breus, els quals estan dedicats a sentiments (ràbia, tristesa, il·lusió…) i situacions (solitud, dolor, impaciència…) derivats de la malaltia, en forma de reflexions i també de lliçons d’algú que malauradament ho ha viscut i ho viu en directe des de fa molt temps. És també un testimoni sincer que aborda tot el que la malaltia li comporta, sense evitar cap tema, com ara la mort d’algun company d’hospital, i sempre amb un to alegre i encoratjador.

A més de suposar un testimoni únic, amarat d’aquest embolcall positiu, també destaca la dignitat de l’edició del llibre, part dels beneficis del qual van destinats a l’Hospital Sant Joan de Déu, visibles tant en el contingut polit i estructurat que comentàvem com en el continent, amb un format de petites dimensions, en cartoné, i amb les precises i precioses descripcions que en fa Carme Solé Vendrell en les seves il·lustracions.