L’abella i jo

Del Regne Unit ens arriba un àlbum que cal situar entre el gènere fantàstic i el llibre de coneixements, deliciosament il·lustrat. Una nena s’absté de matar una abella, i l’acaba alimentant i cuidant tant que l’abella es fa enorme. L’agraïment de l’insecte és tal que acabarà mostrant a la nena el truc perquè les ciutats es converteixin en prats florits i així la natura no sucumbeixi.

El principal mèrit de l’àlbum rau en la seqüenciació de les imatges, de colors tendres i formes suaus, ara amb grans panoràmiques, ara amb petites vinyetes, i tant en un cas com en l’altre l’expressivitat impera creant una indiscutible empatia amb els lectors d’aquesta faula ecologista. El text, breu i fluid, és d’allò més accessible per a la bona comprensió del contingut.

Un cop més, i cal agrair-ho, l’editorial Joventut manté el repte d’oferir periòdicament bons àlbums de coneixements en català, amb provada i rara qualitat estètica o literària. Tant de bo aviat els autors i il·lustradors d’on poua aquesta línia editorial siguin nostrats, i no calgui anar a buscar a fora allò que es podria crear aquí.