L’abraçada dels cucs

De l’«He decidit no estar molt més en aquest món de merda» fins a l’«Estem vius», aquesta tragicomèdia mostra la metamorfosi de dos personatges que comencen frustrats per no haver-se pogut suïcidar i acaben amb un fil d’esperança al qual aferrar-se.

En efecte, el suïcidi és el tema central d’aquest text teatral de poc més de cinquanta pàgines, però també hi apareixen qüestions com el rebuig al propi cos, els trastorns alimentaris, l’homofòbia o les relacions adult-adolescent. Malgrat que d’entrada pugui fer tuf a còctel de temes joves, l’obra fuig de l’adoctrinament, i pretén, en paraules de l’autora, «donar veu a una problemàtica que malauradament afecta molt la joventut i que considerem que ha sigut silenciada».

Amb una estructura senzilla distribuïda en nou escenes que tenen lloc en un únic espai hospitalari i en un lapse de temps indeterminat, els dos protagonistes, Miquel i Clara, passen de l’odi mutu a l’amistat i de la desesperació a l’esperança. Llorens, una jove autora valenciana que ja té una llarga experiència com a autora i intèrpret, crea uns personatges amb matisos i creïbles: l’un, un professor de secundària professionalment frustrat que pateix mal d’amors i que representa la visió romàntica del món; l’altra, una noia angoixada per la insuportable càrrega de la vida, pur nihilisme que xoca amb el romanticisme del primer.

L’humor i la vivesa d’uns diàlegs àgils i de bona lectura són dos dels punts forts de l’obra. A més, a la coberta figuren dos elements que poden captar la mirada dels lectors potencials: l’atractiva estranyesa del títol i la imatge d’actors reals, més o menys coneguts.

Aquesta edició de Bromera inclou una útil introducció per valorar el text, a la qual se suma el dossier pedagògic disponible al web de la companyia de Llorens, Cactus Teatre.