L’alè dels llaurats

En aquesta novel·la distòpica l’escriptor i guionista Toni Mata narra la continuació de la història que vam conèixer a Nascuts per ser breus, tot seguint la resistència dels rebels a la Ciutat Eterna, dominada ara pel psicòpata dictador Hunter. Tot i que la Llauradora ja no existeix, els breus encara són eliminats fredament pel poder imperant; el desolador panorama no ha canviat gaire, però els rebels hauran de canviar l’estratègia per capgirar la situació.

L’autor, com a la novel·la anterior, ofereix un ritme àgil on els fets s’encadenen amb fluïdesa en capítols curts, que faciliten la lectura. De forma natural i ben lligada amb la trama es fa un repàs detallat dels mecanismes per deshumanitzar poblacions i subjugar-les, amb nombroses referències a grans obres clàssiques de la ciència-ficció distòpica, com 1984 o Un món feliç, així com reminiscències d’obres més contemporànies, com Els jocs de la fam. També s’hi pot trobar una crítica oberta a la nostra realitat actual, amb passatges memorables que porten a reflexionar sobre les classes socials, el poder, la repressió o els sistemes de control de població a través dels desitjos i l’oci.

Fer segones parts sempre és difícil; aquesta segona entrega no sorprèn com Nascuts per ser breus, degut a la repetició de les mateixes fórmules i l’absència dels girs que s’apreciaven a la novel·la anterior; el desenvolupament dels personatges i la seva evolució també fa l’efecte que tenen menys pes en aquesta segona part. També hi ha fets que no acaben de tenir una explicació gaire plausible: com es pot causar amnèsia selectiva només de determinats records amb un gas? Com pot fer en Hunter una selecció individual a partir de l’historial si hi ha milions de persones a la Ciutat? Com és que no enxampen abans en Paul i l’Hera en una societat tan controlada? 

Quant a l’edició, si es fila prim, es poden advertir algunes errades al text, com errors tipogràfics o algun nom de personatges intercanviat (com a les planes 62 o 250, per exemple). La maquetació és molt correcta, i la il·lustració de coberta segueix la línia del llibre anterior, tot i que és més discreta cromàticament. 

En resum, L’alè dels llaurats és una correcta i necessària continuació per seguir la història de Nascuts per ser breus que serà ben rebuda per tots aquells que ens vam quedar amb ganes d’un tancament; no acaba de ser tan reeixida com la primera, però dona molt de joc per a un club de lectura pels temes que proposa.