L’anguila

Valentine Goby va néixer a la població de Grasse, a la Costa Blava francesa, l’any 1974. Fins a la publicació de L’anguila encara no havíem tingut l’oportunitat de llegir cap de les seves obres en català. L’autora s’ha endinsat en el món de l’assetjament a partir d’aquesta obra que, a mesura que hom la va llegint, l’observa més amb ulls de pel·lícula de dissabte a la tarda a la tele que no pas com a novel·la juvenil. I això, més que pensar que és un defecte, ho podem mirar com una virtut: la lectura distreu, tot i que no deixa gaire rastre. 

L’anguila ens explica com dos adolescents de prop de tretze anys, amb les seves singularitats físiques que els fan «diferents» als ulls dels altres, se sobreposen a les circumstàncies a partir d’aquella màxima de «la unió fa la força». I és que en Halis, un noi amb sobrepès i grans habilitats com a modista, i la Camille, una noia a qui li manquen els braços, s’uneixen per combatre l’abús del líder del grup, en Zac, el típic i tòpic abusananos. I què podem esperar d’aquests elements? Doncs ni més ni menys que un final previsible que, tot cal dir-ho, deixa molt bon gust de boca. 

L’anguila es pot convertir en un llibre de lectura molt valorat als instituts ja que té ingredients que el fan molt adequat a ulls dels professors: velocitat de creuer en la narrativa, personatges entranyables que superen les seves mancances mercès a l’amistat, no és gaire llarg, vocabulari de fàcil digestió…, és a dir, una de les futures lectures que sens dubte agradarà a lectors adolescents. A més, qui d’ells no se sent menystingut per algun defecte del tipus que sigui? Ben segur que es veuran reflectits en les figures dels seus protagonistes.

Un llibre entranyable, d’aquells que molts educadors pensen que «serveix per a  treballar…». És a dir, no n’espereu grans sorpreses, però el rigor i la qualitat del llibre són remarcables.