L’any tirurany més poètic

Aquest poemari de l’animador, músic, dramaturg i, evidentment, poeta per a infants, Ricard Bonmatí, consisteix en una revisió de l’editat anteriorment a Cadí (2003), tot i que això no consta als crèdits. Tampoc no hi consten altres detalls apreciats pels crítics, bibliotecaris i mediadors, com ara una mínima biografia un pèl més llarga que la nota de contracoberta, de l’autor i de la il·lustradora.

Però que aquest apunt inicial no faci perdre a ningú l’interès per aquest recull de poemes, agrupats seguint l’ordre de les quatre estacions, on es poden fer bones troballes ben aptes per ser cantades, memoritzades, llegides a l’aula o a casa. N’hi ha de tota mena: des dels simples rodolins que encapçalen els diferents apartats, fins aquells on es juga especialment amb un so consonant com ara la “X” del poema “La terra de Xauxa” o la “P” de “Que ve el Papu!”. N’hi ha de dedicats a personatges i festes tradicionals o a ginys de nou encuny com els robots. I, en conjunt, s’hi pot rastrejar bé la sendera marcada per les tirallongues i altres poemes rodarians, ara que se’n celebra l’aniversari.

Tanmateix sorprèn la insistència de la correcció anònima a remarcar a peu de pàgina com cal pronunciar els “però” o altres elisions, i en gran manera la puntuació “a la valenciana” de les admiratives i les interrogatives. En fi… som o no som.

Ja se sap que les il·lustracions dels poemaris d’aquest tipus de llibres en rústica han d’aprofitar els espais buits que queden lliures i resulta molt difícil donar a un aplec de poemes un treball d’il·lustració unitari i homogeni. Montse Tobella dota aquesta obra d’una magnífica coberta i, pel que fa a la resta, se n’ha sortit prou bé. El conjunt respira, té gràcia i destil·la alegria.