L’arca de Babel

Màrius Serra ha novel·lat la cantata Beceroles, que, amb música d’Enric Palomar, es va estrenar el 2011. La peça, encarregada per l’Auditori, és una experiència musical on participen prop de trenta mil escolars. S’hi conta la història de l’Alfred i l’Elisabet –Alf i Bet–, que, com que no saben parlar, es comuniquen amb els objectes que carreguen en sacs —saccionaris—. Un dia de tempesta, els joves són arrossegats per les aigües i hi sobreviuen abraçant-se a un arbre; malauradament, han perdut els saccionaris. Aleshores comencen una travessia per diversos mars que els permetrà conèixer símbols de l’alfabet grec, de llengües orientals, semítiques i, finalment, l’abecedari llatí. El conte acaba quan l’Alf és capaç d’expressar el que sent per la Bet.
Fins i tot si no es coneix l’origen de l’obra, es percep que L’arca de Babel té estructura de llibret: veus entremaliades apareixen i s’entrecreuen constantment, reciten, canten i juguen amb les paraules. De fet, es diria que la trama és una excusa, el muntant sobre el qual desplegar tot d’enginyosos jocs de sons, grafies i significats. Marc Sardà, l’il·lustrador, ha sabut interpretar aquest discurs fragmentari trencant sovint l’estructura de la pàgina, amb retalls de colors de lletres i mots. El llibre es completa amb un bloc i un concurs. De segur que als nens que participaren en la cantata —que en són molts— els fa goig tenir-ne aquesta versió. Queda el dubte de si el volum té sentit més enllà de la composició musical.