L’art antic del crit escrit

La portada de la nova entrega de la col·lecció Vagó de Versos, que acull breus antologies poètiques il·lustrades, ens anuncia un viatge, un trajecte a vista d’ocell per la vall de la  Drova, el teló de fons del poeta valencià Josep Piera. Fàcilment el lector s’enlairarà i escombrarà amb la mirada el paisatge, per acabar observant com aquest esdevé el cos del poema i de l’ànima humana.

Acompanyat d’unes il·lustracions minimalistes i delicades, amb elements de l’entorn que embolcalla el poeta viatger, el recull allibera els joves lectors dels prejudicis per iniciar un camí cap a la poesia i entendre que el que llegiran «són veus convertides en sons que ens diuen d’on venim, on anem i qui som». La voluntat d’apropar i atorgar sentit a un gènere literari sovint menystingut, al qual el públic juvenil s’encara amb dificultats, es fa palesa amb la tria d’un autor que no resulta críptic, que evoca temes com l’amor, la solitud, la malaltia, el pas del temps, la mort… amb paraules que, com les pinyes seques, reviscolen la flama de «l’art antic del crit escrit».

No obstant això, fóra bo que la proposta didàctica addicional que es troba al web es plantegés com una continuació dels versos del llibre, però amb un format breu i diferent, repensant la poesia de forma creativa, esperonant fins i tot a l’escriptura, i fugint del model plantejat d’anàlisi lèxica, amb els enunciats i preguntes de rigor, que tornen a situar el lector a la base d’un cim que li pot semblar inabastable.