L’artilleria de Mr. Smith

Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) conrea la literatura sense distinció de si va destinada a adults o a joves lectors. És així com el podem trobar tant com a guanyador del Josep Pla el 1999 amb Apocalipsi blanc com emportant-se el Folch i Torres el 2015 amb La nena que es va convertir en mòbil.

Aquesta versatilitat la posa ara a disposició d’una típica història de joves cridats a convertir-se en herois molt a pesar seu. És així com amb L’artilleria de Mr. Smith seguim les tribulacions d’un jove Xavier, fill d’un pare enginyer feixista que, portat a les vores del riu Segre l’estiu de 1938, coneix en Mateu, un jove de setze anys del bàndol republicà per obligació. Els fets d’aquells dies històrics porten el Mateu a veure’s obligat a enrolar-se a la lleva del biberó, i en Xavier, a haver de salvar-lo d’una mort segura derivada de l’arma secreta de Mr. Smith.

Puigpelat ens relata uns fets poc coneguts, els d’aquest front de guerra que la República intentà conservar de l’avenç imparable de les tropes feixistes a les ribes del Segre, una àmplia zona de guerra que més endavant es conegué com la famosa batalla de l’Ebre. Aquest relat d’adolescents, ple de tòpics –i és que no hi podia faltar la jove Imma, que fa ballar al so que vol tots dos joves–, ens transporta a una típica història d’amistat en temps de guerra, de trama previsible però amb molt bona factura, cosa que li fa merèixer una bona puntuació. Puigpelat no deixa de submergir-nos en un relat històric on els valors universals prevalen, una narració on l’ofici de l’autor es pot observar en el traç veraç de l’entorn i el moment sense que això, com altres vegades sí que ens hem trobat amb altres autors, tapi l’autèntica literatura.