L’aventura de llegir

En un país normal (què deu voler dir aquesta paraula?), algú de la talla creativa de Folck seria, pel cap baix, subjecte (i no pas objecte) de simposis, estudis i tal vegada d’algun documental o pòdcast a la corporació radiotelevisiva nostrada. L’avala una dilatada carrera salpebrada de distincions, premis, visites escolars, presentacions de llibres i intervencions en mitjans diversos, amb el denominador comú del rigor al servei de la creativitat. O potser és a l’inrevés, és difícil de dilucidar. Temps enrere criticàvem La maledicció de les bruixes i anys abans vam tenir el privilegi d’elaborar la guia de lectura per a 666 calaixos. Enunciat aquest preàmbul, ens centrem en L’aventura de llegir, una autoantologia, si se’ns permet el terme, de poemes i de cançons corresponents a moments triats de la pròpia trajectòria.

És obvi recordar que música i poesia s’impliquen mútuament, i per això aquest recull de versos que conviden a la recitació entusiasta, enèrgica, conclou amb una selecció de partitures corresponents a musicals (Déu n’hi do!) fruit de la inventiva i de la disciplina amb què l’autor combrega des de fa ja uns quants anys; només cal fer una senzilla cerca al web de Faristol. Llegiu, compartiu, reciteu aquests versos,  àgils però mai banals. I si sabeu de solfa (jo no en tinc la més mínima idea), canteu-los. «Descobreixo i no me’n penedeixo / que cantant puc ser feliç». O bé «Canta on l’ànima et porti. / Enfila les notes / allà on neix el sol». Tota una declaració de principis.

PoesiaHumorLiteratura de tradicióFantasiaLlibres que experimenten amb el ritme i l’estructura