L’aventura de recollir aquelles velles i extraordinàries cançons

Amb un títol que ja ho diu gairebé tot, Montse Ginesta ens ofereix un tastet d’alguns fragments escrits pels recopiladors de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. El Cançoner representa, encara ara, la recopilació més gran de cançons populars dels Països Catalans, i va ser impulsat gràcies a la iniciativa i al mecenatge de Rafael Patxot. En aquesta obra magna, i sota la direcció tècnica de l’Orfeó Català, van participar-hi músics i filòlegs com Joan Amades, Esteve Albert, Pere Bohigas, Joan Llongueres, Baltasar Semper, Palmira Jaquetti, Dolors i Mercè Porta, entre d’altres, que des del 1922 fins al 1936 van sintetitzar el que consideraven l’ànima musical catalana, i van poder fer seixanta-vuit missions i recollir més de quaranta mil documents (cançons, memòries, fotografies i alguns enregistraments fonogràfics). 

Més de cent anys després d’aquella tasca patrimonial, el llibre de Ginesta permet consultar trenta-nou retalls de les memòries dels missioners d’aquelles expedicions. El llibre s’inicia amb un breu capítol de presentació sobre l’Obra del Cançoner Popular, que permet informar i ubicar el lector. En un segon capítol s’ofereixen trenta-nou retalls de memòries, una selecció de fragments variats i fructuosos, fotografies i testimonis que descriuen cantaires populars del Berguedà a la Cerdanya, passant per l’Empordà i les Illes Balears. Tots els fragments tenen una extensió similar i inclouen la ubicació, la data, el nom dels missioners, el nombre de cançons recollides, la narrativa exploratòria, alguna fotografia i el nom de l’autor de la memòria. El relat és testimonial i a vegades inclou episodis melancòlics, satírics, o d’admiració. Per exemple, en el context d’una missió a Port de Pollença, Baltasar Samper escriu: «quedaren bocabadats, car no sospitaven que en el tresor del poble hi hagués aquelles joies»; i Palmira Jaquetti es commou des de Gósol quan sent cantar una vella modista. Tots ells reconeixen el poder de les cançons populars, capaces de reviure morts, alegrar jornades de feina al camp i acompanyar llargues vesprades.

En aquestes memòries, no només es percep un primer tast de l’Obra del Cançoner Popular, sinó que se l’humanitza. Hom pot reviure a través dels diferents relats l’ambient d’una època, el contrast entre la gent del camp i de la ciutat, i el poder gnòstic de la música.