Les aventures d’en Pinotxo. Història d’un titella

L’editorial Combel publica un nou llibre a L’Hora dels Clàssics, mantenint el rigor literari i estètic propi de la col·lecció. Aquesta vegada es tracta del Pinotxo de Collodi, publicat el 1881 per fascicles i convertit en llibre dos anys més tard.

Quan parlem de clàssics és interessant veure totes les traduccions, adaptacions, versions il·lustrades que se n’han publicat, en aquest cas en català, perquè al cap i a la fi això és una mostra de la bona salut d’una llengua.

Però, per sobre de tot, el més important és que sempre en puguem trobar en circulació alguna amb el text íntegre, ben traduïda i amb un bon treball d’il·lustració. En els darrers anys podem destacar l’edició de Kalandraka amb il·lustracions de Roberto Innocenti, o la de Joventut, il·lustrada per Iassen Ghiuselev. O tirar enrere fins a l’edició clàssica de La Galera, amb traducció d’Albert Jané i il·lustracions de Fina Rifà, ambientada en el món rural català.

En tot cas, aquesta edició és indiscutiblement un regal. A la traducció d’Anna Casassas, que revisa la que va fer per a La Magrana l’any 2002, amb un llenguatge actual però ric, cal sumar-hi el treball exquisit de Pep Montserrat. I afegir-hi, per una banda, la bona feina de disseny gràfic i edició, i per l’altra, un pròleg que ens recorda per què té sentit continuar llegint Pinotxo.

Amb només la coberta, i amb aquest nas que travessa les guardes del llibre, Montserrat aconsegueix que el seu Pinotxo passi a formar part de l’imaginari col·lectiu. Com ja va fer amb l’Odissea, l’il·lustrador recrea les escenes més conegudes, partint sempre del text, amb la sobrietat elegant que el caracteritza, creant una atmosfera que et transporta dins la història, jugant amb la paleta de colors, en constant equilibri entre les escenes d’humor fi i les més corprenedores.