Les bruixes; Les fades

Apareguts poc abans de Nadal heus aquí els primers títols d’una enciclopèdia d’éssers màgics amb totes les característiques d’allò que se’n diu o se’n deia llibres de “regal”, tant pel que fa al format, al gramatge del paper, a l’enquadernació, a la profusió d’il·lustracions, etc. 

Val a dir que el títol de Les bruixes ens ha semblat molt millor que el de Les fades, tot i que l’estructura d’ambdues obres sigui idèntica: comencen narrant la ficció de com un infant d’avui se sent atret per aquests personatges extraordinaris i poc a poc va descobrint-ne (i el lector ho fa també alhora) les característiques, els noms, els hàbitats, la procedència, els estris, les malifetes o beneficis, etc. Però mentre que de dones de carn i ossos titllades de bruixes i condemnades a la foguera n’hi va haver de bo de bo, i no tan sols a les rondalles, de les fades no se’n pot dir el mateix, tant més quan la denominació “fada” és molt més restringida en la nostra llengua que no pas el mot anglès “fairy”, tot i que l’original de l’obra sigui en francès. I així, mentre que Cécile Roumiguière ha aconseguit fer un text molt més actualitzat i reivindicatiu des d’un punt de vista tan històric com feminista, no resulta factible assolir aquest objectiu en el text de Sébastien Pérez.

Recordem volums similars publicats fa anys per Montena, també esplèndidament il·lustrats per embadalir el personal, i cal dir que es nota un avenç pel que fa a l’enfocament. Però dol que sempre es publiquin en català obres que no donen cap referència o al·lusió a la presència d’aquests personatges encisadors dins el nostre patrimoni cultural, ni que sigui en un apèndix o una nota addicional. Ni la malèvola Ruixamantells, ni la Joana Negra condemnada a la foguera a les darreries del segle XVIII, ni la Pesanta, ni els menairons, ni les víbries nostrades aconsegueixen fer-se un lloc tan sumptuós dins la nostra bibliografia com ho són aquest parell de llibres… i així, a poc a poc, la cultura tradicional catalana queda i quedarà sotmesa a la dependència cultural d’altres països i llengües, ai las!