Les cruentes batalles de la reina Xinxeta

Res no li agrada tant a la reina que protagonitza aquest relat com que els seus súbdits l’aclamin quan surt a passejar damunt del seu cavall. Però… però avui no ho pot fer perquè el cavall no s’aguanta dret. Impossible comprar una altra muntura perquè les arques del regne són buides. Remei? Declarar la guerra als països on viuen els dolents de tota la vida i aconseguir els seus tresors. Fins aquí tot sembla senzill, oi? Ara bé: qui són aquests dolents? Doncs els éssers del patrimoni oral: bruixes, ogres, sirenes fetilleres…

I aquí rau la gràcia d’aquest relat, mereixedor del Premi Emili Teixidor 2025, en el qual tradició i sentit comú es barregen amb una gràcia i un ritme narratiu envejables. De la tradició l’autor n’extreu els personatges fantàstics arquetípics, les tres proves que cal superar, una cloenda un xic deutora d’Andersen que li ve com anell al dit, etc. Però, alhora, des de la lògica més assenyada, es va observant que cal no confondre bou amb bèstia grossa, i que la reputació de cadascú no sempre concorda amb la realitat. El lector o lectora, tot llegint, va de sorpresa en sorpresa, sempre amb un somrís als llavis, de tal manera que la lectura se li fa curta i en voldria més, perquè el conjunt resulta molt ben amanit de sal i pebre, és saborós i savi. De debò.

Les il·lustracions d’Aina Bonet animen aquesta història sorneguera amb uns traços caricaturescos tan àgils i frescos quan retraten els personatges com quan es mostren els interiors o els entorns paisatgístics, i concorden prou bé amb l’agilitat amb què es desenvolupa aquest relat fantasiós.

NarrativaLlibres que experimenten amb els personatges