Les estructures elementals de la narrativa

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965), l’autor de l’arxillegida La pell freda (La Campana, 2002), ens ofereix la seva fórmula per escriure narrativa i, al mateix temps, per a l’anàlisi de tot tipus de novel·la, pel·lícula o sèrie. I l’eina que ens ofereix Sánchez Piñol rep un nom tan singular com és el de Papitu, i en justifica la utilitat en el món de la narrativa, i els seus límits, amb les paraules següents: «És impossible aixecar una catedral sense plànols, i, al mateix temps, si només tens un plànol no aixecaràs ni una barraca.»

És a dir, el Papitu és una espècie de fórmula, de mapa, basada en diferents elements que l’autor bateja amb noms com Factor desencadenant (Fd), Presentació del protagonista (Pp), Primer Gir narratiu (1Gn), etc. A partir d’aquests elements, col·locats en un ordre concret damunt d’una línia «temporal» i endreçats en tres grans actes, el segon dels quals és prioritari que s’organitzi en quatre Blocs narratius (Bn), es pot analitzar la gran majoria de la novel·la moderna de referència. I per demostrar-ho ho aplica a El duelista, de Joseph Conrad, i a la pel·lícula Tiburón, de Steven Spielberg. I en ambdós casos li funciona. 

Vagi a l’avançada que el llibre de Sánchez Piñol ens descobreix la sopa d’all, però és una sopa molt ben assaonada. Perquè cap als anys noranta del segle passat, per exemple, l’escriptora Mercè Company ja va proposar una fórmula de creació literària i, a partir d’ella, fins i tot va crear una escola d’escriptura que amb els anys, i després de múltiples avatars, va esdevenir l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. És a dir, l’escriptora Mercè Company també tenia el seu Papitu. Però la virtut del llibre de Sánchez Piñol és que ho posa per escrit, negre sobre blanc, apte per a tots els públics, amanit amb anècdotes i exemples de la seva formació d’antropòleg, i tot plegat fa que la sopa la puguem pair amb gran facilitat.

A més, el llibre ens permet aprendre’n tots els sabors per poder-la cuinar nosaltres i per aplicar-la en tots els suports narratius. En definitiva, si us dediqueu a mediar, a criticar o fins i tot a crear, el Papitu pot ser una bona base per a l’anàlisi i creació de l’escrit. Una eina que ens ajudarà a entendre, a aquells que no tinguin mètode i a aquells que vulguin reflexionar sobre el propi, per què una obra està construïda sobre fonaments ferms o s’ensorrarà a la primera lectura.