Les flors també s’enamoren

«El Jardí d’en Julivert» és una col·lecció editada a França per l’editorial Flammarion que de moment té dos títols: Les flors també s’enamoren i Els arbres també fan caca.

La col·lecció entra dins els anomenats llibres documentals, perquè té la voluntat d’apropar les ciències naturals a infants molt petits, entre tres i sis anys, segons l’editorial francesa.

Possiblement l’edat d’aquest destinatari final ha fet que els autors optessin per fer uns llibres informatius però narratius, de manera que s’expliquen conceptes un punt complexes com la pol·linització, però a través d’una petita història de ficció.

Quan analitzem els llibres documentals es valora principalment l’expertesa de l’autor en el tema tractat, l’organització de la informació i els índexs o sumaris que permeten recuperar-la, els gràfics i elements visuals que faciliten l’aprenentatge…  

En aquest sentit, «El Jardí d’en Julivert» no passaria el garbell dels experts. Els autors són reconeguts en l’àmbit literari, principalment, i les obres, com dèiem, són narratives, exceptuant la darrera doble pàgina, on, aquí sí, trobem una breu fitxa informativa del concepte científic protagonista.

Per què doncs, malgrat això, em sembla que és interessant destacar aquesta nova col·lecció? Si estem d’acord que la base de tot aprenentatge és deixar-se portar per la curiositat i qüestionar-s’ho tot, aquests llibres serien una mostra perfecta d’aquest procés.  

La col·lecció, de to dolç i imatges aninotades, es basa en el diàleg que s’estableix entre àvia i net al jardí: l’espai més estimat de l’àvia Pastanaga i alhora l’espai de joc i experimentació del petit Julivert. Emocionada de compartir el seu amor per la natura amb el seu net, l’àvia recull totes les preguntes d’en Julivert i, amb un llenguatge planer, l’acompanya i l’ajuda a trobar resposta a les hipòtesis inicials que planteja el títol.

Semblaria, doncs, que al capdavall l’objectiu d’«El Jardí d’en Julivert» és animar els infants a no deixar mai de fer preguntes i, alhora, recordar-nos als adults com n’és d’important recollir aquesta curiositat innata dels petits i esperonar-los a dialogar, preguntar i descobrir.