Les maletes d’Auschwitz

Som als anys quaranta. Quatre nens jueus de diferents països europeus ens narren el procés que els ha de conduir, inevitablement, al camp d’extermini, i de quina manera viuen els fets. En tots els casos, en un principi l’exclusió es manifesta en petits detalls, com ara passar a ocupar les darreres files de la classe o que els veïns no parlin amb ells quan se’ls creuen a l’escala… però a poc a poc els símptomes que el món està canviant es fan més evidents i apareixen les prohibicions explícites d’anar a escola o de moure’s lliurement. Els quatre narradors, alguns dels quals desconeixen la seva condició de jueus, ens mostren la seva incomprensió, alhora que ens descriuen les actituds dels adults més propers. L’autora aconsegueix mantenir-nos lluny de l’horror del camp, que s’entreveu com un destí poc definit, sense estalviar-nos la reflexió sobre l’actitud de la societat que va assistir a aquest procés sense aixecar ni un dit. En la presentació, l’autora relata com una visita al camp d’Auschwitz va desencadenar-ne l’escriptura i, amb objectivitat, exposa el tema de les deportacions organitzades pel règim nazi i l’objectiu que es perseguia. Per la manera de tractar un tema encara avui tan colpidor, el llibre va merèixer el premi Battello a Vapore a Itàlia l’any 2010.