Les matemàtiques de l’univers

En aquest nou àlbum que continua la sèrie «Els Cicles de l’Univers», Soledad Romero ens fa parar atenció a la relació entre la natura i les matemàtiques, una idea força desconeguda per la majoria i que denota originalitat i atreviment, que ens descobreix algunes de les formes geomètriques, dels conceptes matemàtics o dels nombres «màgics» (com se’ls anomena a l’obra) existents al nostre univers.

Malgrat que la premissa és interessant i bastant inexplorada, el resultat final no acaba de convèncer. La qualitat gràfica de la proposta és elevada i, de fet, la imatge és qui porta el pes del llibre. S’adapta a la temàtica fent servir pràcticament sempre formes geomètriques, i cada il·lustració permet entendre prou fàcilment el concepte matemàtic que s’està explicant en cada moment. El text, però, no assoleix del tot el mateix objectiu. La decisió de fer-lo rimat –curiosament, només en alguns fragments– és potser poc encertada, ja que obliga a formular frases una mica forçades per tal d’encaixar el rodolí. El to poètic del que s’exposa tampoc es manté a tots els passatges i es desdibuixa en alguns moments del llibre. D’altra banda, les cites de personatges famosos que s’hi inclouen també generen certa estranyesa, i de vegades costa veure la relació amb el concepte que acompanyen. Un aspecte a destacar és l’estructura repetitiva que segueix l’àlbum cada quatre pàgines, que pot ajudar a seguir millor el fil del que s’explica.

En definitiva, es pot tenir la sensació que, amb la voluntat d’afegir i barrejar moltes idees que per si soles serien suggerents, la proposta s’ha quedat una mica a la superfície i acaba concretant poc. També sembla necessària una forta intervenció de l’adult per fer arribar la lectura a l’infant. Aquesta combinació provoca que l’obra sigui un pèl desconcertant i no acabi d’aconseguir la qualitat dels seus predecessors a la sèrie.