Llàgrimes sobre Bagdad

El tractament de les diverses guerres i conflictes d’arreu del món per part d’escriptors catalans massa vegades peca d’excés de sentimentalisme, nascut per la seva mala consciència després d’un viatge d’estiu o d’una visita coordinada per una ONG. Potser, arran de ser gat escaldat, hom s’enfronta a una nova novel·la sobre la guerra a l’Iraq amb recel. Gemma Pasqual, però, aconsegueix al llarg d’aquest relat que gira a l’entorn de l’Erfan, una nena de tretze anys que veu estroncats els seus somnis amb el bombardeig de Bagdad per part de les forces americanes, una visió fresca, sense embuts ni didactismes, del conflicte massa vegades vist a través de la pantalla. L’autora ens relata amb cruesa, i un final inesperat, com poden canviar les nostres vides arran de decisions preses a milers de quilòmetres de distància, i això s’accentua quan qui és la protagonista és una nena. Malauradament, però, quan s’acaba la lectura al crític li queda la sensació d’haver llegit aquesta història amb anterioritat. Un element que treu valor a una bona novel·la, escrita amb ofici.