Llibre de les bèsties

El 2016 se celebrarà l’any Ramon Llull, i coincidint amb el setè centenari de la seva mort diversos projectes editorials se sumen a la commemoració endegant projectes que tenen com a objectiu principal difondre el pensament i la figura d’aquest autor dels segles XIII i XIV que ens ha deixat un llegat d’absoluta vigència.

L’adaptació que ha fet Broseta del Llibre de les bèsties, setena part del Llibre de les meravelles (també dit Fèlix), s’ajusta, quant a l’estructura, a l’obra original, dividint el curt relat en set capítols i mantenint, en certa mesura, la complexitat de la trama lul·liana. I ens expliquem: en un món en el qual les bèsties parlen la mateixa llengua que els humans i viuen en una societat similar a la humana, arriba el moment d’escollir un rei; la tria recau en el lleó i, tot i que es nomenen diferents consellers, qui mou els fils astutament i amb absoluta malícia és la guineu (Na Renard en el text lul·lià i la rabosa en valencià), la qual té per objectiu aconseguir el poder.

L’exposició de l’estratègia i els moviments promoguts per la guineu són clars, tant com ho permet un fil narratiu que sovint esdevé un xic enrevessat, i s’agraeix la concisió i fluïdesa tractant-se d’un clàssic de pes adaptat per a nens d’uns nou anys. A més, la imatge mirall entre el món animal i el món dels homes és prou precisa perquè la reflexió crítica quedi palesa. Al descobert queden, doncs, la corrupció dels mecanismes de funcionament de la societat, l’estultícia d’alguns governants que es deixen malaconsellar i les debilitats de l’ésser humà, amb l’ambició al capdavant.

Les il·lustracions, en gamma de grisos a l’interior del llibre i en color a la coberta, busquen accentuar la intenció antropomòrfica dels animals mitjançant atributs que doten de gràcia els dibuixos.