L’Olga i el crit del bosc

L’Olga té 8 anys i acaba de mudar-se a una casa preciosa enmig d’un bosc allunyat i tranquil (o no!). En instal·lar-se a la seva habitació, descobreix en un racó una porta molt petita tancada amb clau. Què hi deu haver a l’altra banda? Potser hi viu algú? La troballa potser té alguna cosa a veure amb el fet que els pares no hagin tornat del seu passeig pel bosc? Amb paciència i constància, aconsegueix descobrir què hi ha allà dins: hi viu un nen, de l’alçada de dues pinyes, i els seus pares també han desaparegut. Plegats, i amb l’ajuda del Monsieur, el gat de l’Olga, emprenen una excursió cap al bosc a cercar els pares. L’aventura es desenvolupa a un bon ritme, amb salts en el temps per explicar les dues històries paral·leles que narra, amb un llenguatge i estil senzills, ideal per als lectors a qui va adreçada.

Laura Monloubou (París, 1976) actualment viu a Lió, on treballa en una llibreria, feina que alterna amb la seva gran passió: escriure i il·lustrar per a infants. Els seus llibres són plens d’humor i tendresa, amb una gran sensibilitat cap als infants i els seus sentiments. L’Olga i el crit del bosc no és cap excepció. La història és dolça, divertida i plena d’amor cap a la família, els animals i la natura. Destaca la manera de tractar amb respecte i naturalitat la discapacitat de la protagonista: en cap moment es menciona que és sorda, ho anem descobrint amb la lectura sense que s’hi faci un esment explícit. Les il·lustracions (en blanc i negre) i el text van de bracet en tots els sentits, i responen al doble objectiu de mostrar els llocs i els ambients alhora que matisen molt bé les expressions i els sentiments dels personatges.