Loly Ferrer i l’enigma Gulliver

D’un dia per l’altre una estàtua ciclòpia que representa Gulliver a Lil·liput desapareix a l’espai que ocupava el Túria a València capital. Suposo que, com jo, ignoràveu l’existència del Parc Gulliver al cap i casal. Serà un cas per a una detectiu preadolescent, la menuda i pèl-roja Loly Ferrer. Assistida pel seu fidel Watson, perdó, Waterman, que narra la història, comptarà, no sols amb els seus dots d’investigadora, sinó també amb la màgia d’Agatha Christie, perdó, Crystal·lina. Junts descobriran una trama màgica, històrica, on ningú és qui sembla ser.

Al marge de l’homenatge explícit a la novel·la detectivesca clàssica, aquest llibre (àgil, on passen coses, ben travat i delineat) presenta un detall que l’individualitza d’altres propostes: serveix com a fita fundacional d’una potentíssima saga que no té res a envejar a produccions forasteres. Dasí reprèn el to i alguns dels temes tractats en l’esplèndid El millor dels 22: la música rock, l’humor, el futbol… dins d’unes coordenades poc habituals per als qui vivim al nord del riu Sénia. És magnífic que la trama transcorri a València, i que s’hi aprofiti el poder simbòlic dels monuments (reals o ficticis). Si a aquests trumfos hi afegim prou acció, fondària, tocs històrics i/o versemblants, diàlegs ocurrents, personatges polièdrics, intriga… i força màgia «bonastronòmica» per amanir-ho tot, no serà difícil que agradi a lectors que mai no freqüentaran Hogwarts, però sí les aules de l’escola pública nostrada.