L’udol del bosc

Un balancí que es mou, una porta que grinyola, passadissos secrets entre habitatges contigus i d’altres que porten al mig de la forest… Aquesta és l’ambientació de L’udol del bosc, una novel·la d’aventures protagonitzades per Arnau, un nen de Barcelona la família del qual ve d’instal·lar-se a Montellà, i Júlia, una xiqueta nadiua del poble que té un lligam especial amb la naturalesa, herència, probablement, de la tieta àvia, una mena de bruixa bona que morí dos anys enrere. Els xavals investiguen què passa en les contornades de la localitat, per què se senten uns sorolls que posen els pèls de punta a tothom, també als animals que hi habiten, descobreixen el misteri i, mentrestant, es fan amics, cosa que al començament, només conèixer-se, no semblava fàcil, ateses les personalitats tan diferents dels dos petits.

L’obra té un argument mesurat que integra bé els elements fantàstics, com la presència d’un fantasma que es manifesta per tal de fer arribar un missatge als protagonistes o d’una bèstia gegantina mig humana mig animal, una espècie de ieti però en el Pirineu. Això sí, els personatges resulten bastant tòpics: el nen urbanita, poregós i maldestre al costat de la xiqueta rural, àgil i tan valenta que per moments resulta quasi temerària; la fada i els animals que protegeixen els menuts, o els caçadors furtius, malvats i ebris d’alcohol. Les il·lustracions de Dani Miquel, que representen diverses escenes del llibre, mantenen el to obscur i nocturn de la història, alhora que també en subratllen els tocs d’humor.