L’últim animal salvatge

M’indigna que en l’edició d’un llibre s’amagui informació tan important al lector com el fet que un volum és el primer d’una trilogia. Pot ser perquè l’editor no ho considera important, per desconeixement –ho dubto!– o perquè depenent de l’èxit o fracàs del llibre l’editor decidirà si en publica el segon i tercer volums. Sigui per la causa que sigui, la disposició del lector a l’hora d’iniciar-lo és molt diferent.

Jo trenco una llança per aquest llibre d’un autor anglès que ve embolcallat per alguns premis al seu país. Una obra per a lectors a partir de 8-9 anys, amb un llenguatge assequible, un estil sintètic i clar, un desenvolupament àgil i una història apocalíptica, com algunes de les grans de la literatura. A destacar també l’edició, on les icones que apareixen a cada capítol i la il·lustració de la coberta prenen volada a mesura que el lector avança per l’obra.

En Kester és un nen que viu en un centre tancat per a nois problemàtics, en un país on la gent viu reclosa a les ciutats i on fora d’elles un virus ha eliminat tots els animals i els personatges indesitjables. En Kester té el do de parlar amb les bèsties, cosa que el portarà a fugir i a lluitar al costat d’alguns animals supervivents per recuperar el seu territori. L’objectiu del protagonista és ambiciós i immens, i el periple, ple d’entrebancs, lluites i enormes dificultats. Les aventures, els reptes, l’estil porten el lector fins a un final tancat, amb alguns temes per resoldre més endavant. Si volem alimentar els lectors amb productes de qualitat, ens calen obres similars a la de Piers Torday i no ens podem permetre el luxe de deixar-los sense les següents parts del pastís.