L’últim vaixell.

Segueixen proliferant les novel·les juvenils que volen explicar la guerra civil espanyola. Algunes ho fan des de la serenor i la prudència, d’altres com la de Gemma Pasqual, en canvi, ho fan des d’un punt de vista més afectat i alguns moments massa intransigent que no ens acaba de fer el pes. En una guerra hi ha bons i dolents a cada banda i el fet d’explicar-la des d’un cantó no ens autoritza a tractar despectivament els del cantó contrari, sobretot si la història va destinada a joves lectors.
La novel·la té elements interessants, per exemple una bonica referència a la lectura, i especialment a la novel·la Els miserables, o bé alguna pàgina escrita amb tendresa i sensibilitat. Llàstima, però que, cap a la meitat, la història passa dels horrors de la guerra a la història d’amor dels dos protagonistes joves. Un canvi imprevist i sorprenent d’escenari i de formes que desconcerten el lector i el deixen sense saber ben bé en quines aigües —o en quina guerra— està nedant.