Mal profe

Un publicista amb sequera creativa decideix fer-se professor de català en un institut de secundària per tal de continuar mantenint el seu nivell de vida, que inclou un Porsche i el seu loft al centre, però sense cap mena d’interès ni coneixements sobre el seu paper docent.

L’autor, Joan de Boer, és escriptor, formador i especialista en activitats de dinamització lectora. Per a infants ha publicat El sultà i els ratolins, traduïda a sis idiomes, entre ells l’anglès i el coreà. Però en aquesta ocasió el resultat és més aviat fluix, ja que la novel·la se sustenta en un pobríssim fil argumental, tant pel que fa a la vida o les inquietuds del protagonista (s’està quedant sense diners per pagar el menjar, la llum o l’aigua, però vol conservar els luxes que té) com pel que fa a les anècdotes que viu amb els seus alumnes, a qui anomena reiteradament «pseudodelinqüents amb les hormones alterades i la cara plena d’acne». Aquesta trama només serveix per fer una mena d’història humorística sobre els perfils estereotipats dels alumnes que, suposadament, un pot trobar en un centre de secundària: la «pija», l’abusador, el migrant, el «raret», la «noianoi», la parelleta enamorada, les noies enganxades al mòbil, etc. Per si això no fos prou, el llibre està ple d’errors de puntuació i faltes d’ortografia, no sabem si per culpa de l’autor o de l’editorial.

Resulta comprensible —i fins i tot lloable— voler fugir de llibres moralistes que des d’una òptica adultocentrista intenten alliçonar el jovent sovint sense saber connectar-hi, però tampoc sembla gens recomanable caure en una narració que, disfressada d’incorrecció política, només sigui una tirallonga de les tòpiques bromes misògines sobre les relacions íntimes, els canvis de gènere, la violència gratuïta o les faltes de respecte envers els altres.