Mala mar

La petita Mar va néixer al capdamunt d’un far durant una tempesta d’estiu. I d’aquest fet li’n prové no només el nom, sinó també i sobretot el caràcter: calmós si fa bonança, però terrible i esvalotat quan s’aixequen les ones. Els seus pares ja no saben com encalmar-la, i acabaran demanant el parer d’un vell pescador que els dirà que contra la mala mar no s’hi pot fer res, però que sí que és possible acarar la manera d’enfrontar-se a la tempesta. La menuda no entén res del que ha dit el vell, però es prepara per a l’insospitat futur que (en un gir enginyós del text a tall de cloenda) li anuncien els seus pares.

L’autora redacta amb gràcia i fluïdesa els estats d’ànim de la protagonista, subratllats per unes il·lustracions un pèl exagerades, que abusen dels primers plans caricaturescos de la protagonista fins a fer basarda, però riques en color i del tot dinàmiques. El final del relat, obert, és ben adient per a una història que no fa altra cosa que retratar les pujades i baixades emocionals d’una criatura.

Tanmateix, cal considerar quants llibres més cal publicar adreçats als lectors incipients i amb un infant com a protagonista, on aquest no fa res de res per canviar la situació inicial, per assumir els riscs que comporta desfer el conflicte que ell mateix origina, i on el desenllaç final ni li és satisfactori ni canvia el seu estatus. Ja n’hi ha molts —massa— on la solució del conflicte recau en l’aparició fugaç i impersonal d’un adult saberut però inactiu…