Maquinaigües

Maquinaigües és un llibre que forma part d’un projecte transversal que va engegar el grup d’animació La Tresca i la Verdesca amb motiu d’un espectacle creat a demanda del Museu de l’Aigua de Cornellà de Llobregat pel seu centenari. Per a l’espectacle teatralitzat van compondre unes cançons que es van materialitzar en disc, i tot plegat va ser el material de base per a la creació d’aquest llibre (unes cançons molt boniques, per cert, que no hauríem de diferenciar d’altres propostes pop; creure que només es gaudiran en un àmbit familiar o infantil pot ser un error).

Del text se n’encarreguen els integrants del grup. Força pla, es limita a mirar de transmetre coneixements i té un punt d’estar explicat com si fos una història narrada en directe; s’hi troba a faltar un vocabulari comprensible i unes estructures gramaticals adients per al potencial lector. 

Aquí potser caldria ser prudents. El text ens parla d’un nen que, perseguint el seu peluix perdut, s’endinsa voluntàriament en un riu subterrani o dintre d’una canonada d’aigua, aconsellat fins i tot pels adults, amb el missatge massa obert de «segueix el camí de l’aigua». L’infant no cau, com l’Alícia, en terra de meravelles ni se’ns evoca un component oníric que ens faci pensar en un somni o en una vivència metafòrica que alleujaria l’angoixa que pot generar que un infant estigui sota l’aigua, tal com text i il·lustració evoquen, encara que de forma simpàtica. Potser caldria preparar millor el pas a la ficció i la fantasia d’aquest univers narratiu.

Maquinaigües aprofita la història d’aquest nen de principis del segle XX per intentar explicar-nos l’existència de les canonades i la indústria que va fer possible que l’aigua arribés a totes les llars i societats ara fa cent anys, cosa que ens fa conscients dels privilegis que tenim i de l’esforç d’altres. Anem trobant personatges que tingueren una importància vital per aconseguir-ho però amb els quals costa trobar empatia. Aquesta voluntat didàctica sovint fa perdre profunditat als personatges i provoca que tot tingui un punt d’anècdota fugaç.

Al final del llibre, una nota i homenatge dels autors ajuda a entendre millor el que es vol detallar al text de la història.

Pel que fa a la il·lustració, la sempre excel·lent Noemí Villamuza, amb el grafit, les aigües i les eines digitals, genera els espais i posa cos als personatges. És segurament un treball menor en l’obra de l’artista, que, així i tot, torna a mostrar la seva mestria en les composicions, el dibuix i la narrativa visual. I és que, en el bon sentit, ens té mal acostumats. La gamma de colors, molt ben pensada, ens transporta a l’època de la història.

Aquí tota la informació del projecte Maquinaigües.

Les imatges han estat extretes de www.andana.net i pertanyen a Andana Editorial.