Marcel·la, què fas?

Dirigir-se als sentiments, crear una petita narració que en algunes ocasions es transforma en un poema visual sobre l’amor és una bona proposta de lectura. Amb un «espero l’amor» s’inicia una aventura íntima de recerca de respostes que es transformen en vivències. Els encerts del llibre els trobem en el llenguatge senzill, clar i directe que afortunadament no cau en la carrincloneria, gràcies justament a evitar una adjectivació innecessària.
També en unes il·lustracions que en ocasions poden recordar l’estil naïf. Amb uns ulls rodons, amb somriures enormes i amb unes escenes de grups i parelles, els personatges són capaços de transmetre el mateix que el text: tendresa.
Un llibre que dibuixa el somriure en el lector