Me’n torno al carrer Kieran

Des que va anar a viure amb una tia àvia a Irlanda en quedar orfe, en Bru passa part de les vacances a Reus, on va néixer fa 18 anys. Allà es retroba amb els amics de sempre però aquest cop les coses han canviat: les noves coneixences i les noves realitats el desconcertaran. Els personatges, força perfilats, donen solidesa i fan versemblant una història on no hi ha ni intrigues, ni aventures trepidants, ni misteris per resoldre, sinó tensions quotidianes, conflictes reals que apropen l’obra al lector jove. Aquesta proximitat queda reforçada per l’ús de la primera persona en diversos capítols.
L’autora, bona coneixedora de l’entorn en què es mouen els joves d’aquesta edat, presenta alguns dels problemes que han d’afrontar en el moment de trànsit cap al món dels adults.
Alguna reiteració en el discurs no impedeix que la lectura sigui entretinguda, amb situacions ben descrites i creïbles, en la qual la reflexió sobre les conse-qüències de les decisions que els joves prenen i els canvis que han d’aprendre a acceptar es converteixen en la pedra angular del text.