Menja-t’ho tot

Si se’ns fa una muntanya menjar-nos un plat de llenties, només cal fer volar la imaginació com el protagonista de Menja-t’ho tot, un nen amb gorra d’animal, capa vermella i antifaç. Primer endrapa el seu plat, després els de tota la família, i seguidament culleres, forquilles, cortines, llits, armaris, la seva família, cases, arbres, muntanyes, rius… I així fins a arribar a engolir totes les galàxies.
Un relat ple d’una fantasia ben explicada, la que identifiquem amb l’univers dels infants, que sovint deixen de tocar de peus a terra, aplana el camí perquè la il·lustradora, com el nen del conte, també faci volar la seva imaginació. Ho comprovem de la primera pàgina a l’última, en què no s’escatima en detalls, a més del joc gràfic de contrastos de formes i colors, plans diferents i perspectives forçades, la qual cosa transmet el dinamisme que demana la història que acompanya. En aquest sentit, no és un llibre per als amants de les tonalitats uniformes i tènues, ni tampoc de les composicions estàtiques, però de vegades, si es tracta d’una proposta suggeridora, es pot intentar canviar la mirada, poc acostumada a aquests registres. D’altra banda, quan es plantegen qüestions pròpies del món més immediat dels infants, com el del menjar, resulta més fàcil assolir l’èxit. Si no, quantes vegades hem sentit en una taula «menja-t’ho tot»?